Ja fa algun temps em preocupa una actitud creixent caracteritzada per una manca d'esperit crític i analític sobre la realitat que ens envolta. Vivim en un context –neoliberal, líquid, postmodern– que es regeix, entre d'altres, per una lògica econòmica i instrumental que tot ho mesura i estabilitza en criteris de cost i benefici. Tan és així que l'educació no ha quedat exempta d'aquestes dinàmiques. Els canvis se succeeixen tan ràpid i dins una sinèrgia macroestructural tan basta que els subjectes pateixen aquella consciència ingènua citada per Freire que ens diu: "Les coses són així i no tenim res a fer." Les estructures de poder i dominació s'invisibilitzen i es dificulta la seva detecció. Com ens deia García, ja no preocupa el mestre autoritari perquè aquest és un discurs superat, sinó que preocupa el mestre que sedueix amb didàctiques i metodologies participatives a l'aula per construir un alumne útil pel sistema sense que aquest se n'adoni. Sense que ell mateix, molt sovint, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada