En societats desarrollades, i en temps de crisis, es lògic que proliferin tractants de bestiar. Correm el risc de deixar als nostres fills una prosperitat de claveguera. Sabem a quant va el quilo de fariseisme?
Quanta i quanta gent del nostre entorn, coneguda, somia en tenir un sostre seu, un lloc on no hi entrin ni la pluja ni les rates? Proudhon va descriure la jerarquia social com una escala: els que miren amunt estan plens d’odi; i els que miren avall, plens de despreci.
“De gustibus et de coloribus non est disputandum.” Nosaltres, benvolguts, li fotem de dret: refranys i sustos, per tots el gustos, o que per gustos els colors.
Sou capaços d’imaginar l’espai que ocupen mil milions de musclos?
Segur que la vostra estimada (el vostre estimat) és una de les més belles criatures que s’han fet i es faran, com la sardana. I sumaran anys sense poder amagar la decadència que ja cobreix el passat hipnotitzador del seu rostre.
No se si és un bon moment pels records. L’escrit dalt plana son records molt frescos: un puzle embastat dels subratllats meus en un periòdic d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada